HISTÒRIES D'ARACNE I IFIGÈNIA
ARACNE
Aracne era una noia jove i humil que vivia a la regió Lídia. Tot i no ser de cap familia notable, tothom la coneixia pel seu talent amb què sabia fer anar el seu teler. Tenia una destresa admirable, tota la gent quedava embadalida en mirar-la.
Aracne era tan manyosa com orgullosa. I volia que la seva habilitat fos reconeguda per tothom. Per això en un moment de vanitat, va raptar Atena, la deessa del teler a fer la tela més bonica que mai s'havia fet. Atena va intentar dissuadir a Aracne i se li va aparéixer com una velleta bondadosa i li va aconsellar modèstia i humilitat. Aracne no va fer cas del consell i va tirar endavant.
Aracne i Atena es van asseure devant dels telers, Atena va rodar escenes heroiques protagonitzades pels déus, mentre que Aracne va escollir els episodis més foscos dels déus, on les ocasions s'havien mostrat deshonestos o libidinosos.
En el moment que van comparar les dues obres, va quedar ben clar que el treball d'Aracne era molt superior. Atena es va enfurismar i li va donar un cop al front. Aracne es va espantar i va córrer a buscar una soga per penjar-se d'una biga. Atena se'n va compedir i la va agafar a l'últim moment per agafar-la, però li va llançar una maledicció: ella i la seva futura progènie viuria sempre penjada d'un fil i només teixiria durant tota la seva vida. Llavors els braços i les cames d'Aracne es van començar a encongir, se li van allargar els dits, se li va inflar el cos i va quedar coberta per una capa de pèl negre: Aracne es va transformar en aranya.
IFIGÈNIA
El rei grec Agamèmnon era al port d'Àulida a punt de marxar cap a Troia i participar en la guerra contra els troians. Però les naus no podien salpar perquè els vents no eren favorables. La culpable era la deessa Àrtemis, que s'havia enfadat amb el rei perquè els seus homes havien caçat un dels seus cèrvols, com a càstic, el va retenir al port.
Agamèmnon, impacient, va interrogar Calcas per descobrir com podia aplacar la ira de la deessa. La resposta va ser colpidora, havia de sacrificar Ifigènia, la seva pròpia filla, com a ofrena a Àrtemis. El rei en un primer moment es va sentir incapaç de fer una cosa semblant, però finalment hi va accedir, ja que no semblava que hi hagués cap altre solució. La filla estava a Micenes, i va fer venir-la enganyada: El pare li va assegurar que havia de dirigir-se a Àulida per prometre's amb Aquil·les. Un cop la noia hi va arribar, l'endeví va ser l'encarregat d'immolar-la.
Quan tot estava a punt per al sacrifici i la mort d'Ifigènia semblava imminent, Àrtemis es va compedir de la jove i la va salvar posant-li una cèrvola en el seu lloc. Tot seguit es va endur la noia a Tàuriga i allí la va convertir en la seva sacerdotessa.
Ifigènia va viure molts anys a Tàuriga al servei del temple d'Àrtemis, on havia de sacrificar als nàufrags estrangers que anaven a raure en aquella costa. Un dia, però, va reconéixer entre els navegants el seu germà Orestes. El noi va viatjar amb un amic amb l'encàrrec d'agafar l'estàtua d'Àrtemis i endur-se-la cap a Atenes. Ifigènia els hi va entregar l'estàtua i va fugir cap a Grècia amb ells, la qual cosa va suposar la fi del seu captiveri a mans de la deessa.
