El déu Apol·lo va regalar una lira al seu fill Orfeu quan era petit i ell va ser capaç de tocar amb la lira les notes mes dolçes del món. Amb la seva música encisava la gent i amansia les feres.

 

Un bon dia es va enamorar de la ninga Eurídice i no va tenir ulls per a ningú més. La seva esposa Eurídice va trepitjar una serp verinosa. L'animal la va picar i la nimfa va morir a l'acte. Orfeu només es planyia i plorava, fins que va prendre una decisió insòlita i arriscada: aniria a buscar l'esposa al reialme dels morts, el temible Hades.

 

La frontera entre la terra dels déus i la dels morts era la llacuna Estígia, que ningó podia travessar sinó era a bord d'una barca menada pel barquer Caront. Orfeu va encisar al barquer amb la seva bella música per convènce'l que el permetés travessar la llacuna malgrat no ser mort. A l'altra riba de l'Estígia, el gos Cèrber de tres caps guardava celosament la porta d'entrada a la terra dels morts: cap viu no la podia travessar. Però un cop més Orfeu es va valer del seu art per aquietar al gos que el va deixar passar.

 

Hades i Persèfone, els amos de l'Hades també van cedir, seduïts pel so sublim de la lira d'Orfeu, i li van permetre l'impossible: que s'endugués la seva estimada. Només havia de complir la condició de no mirar-se-la fins que haguessin abandonat l'Hades.

 

Orfeu va complir escrupulosament el pacte i no va mirar Eurídice. Ja apunt de pujar a la barca de Caront, va témer que no l'haguessin enganyat, que la mà que agafava no fos la de l'estimada... i va girar el cap lleugerament el cap per comprovar-ho. Aleshores una força sobtada i sobrehumana va arrossegar a Eurídice de nou a les profunditats de l'Hades.