Europa, la boniquíssima i jove filla del rei fenici Agenor, és a la platja de Sidó jugant amb les seves companyes. Arreu es parla de la seva delicada bellesa, fins al punt que ha arribat a orelles de Zeus, el déu dels déus. Malgrat haver estat advertit, el dia que Zeus la veu enjogassada i alegre a la vora del mar queda tant meravellat que decideix posseir-la. Però el déu pensa amb encert que si se li mostra tal com és la noia el rebutjarà espantada, i per evitar una negativa es transforma en un magnífic brau. l'animal és completament blanc, de cames robustes i formes perfectes, i les banyes dibuixen la silueta d'una lluna creixent

 

S'acosta a Europa a poc a poc, es prostra al seu devant i li amanyaga els peus. Ella se'l mira encuriosida, s' hi apropa, li acarona la pell..., la docilitat del brau li fa perdre tot recel. Tant a gust se sent, que li fa una corona de flors, li posa entre les banyes i, tot seguit, puja a la seva gropa.

 

En aquest moment, Zeus s'alça de cop, s'enlaira i comença a volar cap al mar. Es vol endur la noia ben lluny d'allí, on ningú no pugui trobar-la i rescatar-la. Així arriben a les costes de Creta. Allí Zeus recupera la forma humana i sedueix la bella Europa la unió entres tots dos es consuma a la font de Gortina que des d'aleshores no va deixar mai de rajar sota l'empara d'un plataner que en endevant no va perdre mai més les fulles a l''hivern. D'aquesta unió entre un déu i una mortal en van néixer tres fills: Minos, Radamant i Sarpedó.

 

Al cap d'un temps el déu va abandonar Europa, però es va preocupar de deixar-la ben casada amb el rei de Creta. I en morir ella, va fer que se li retessin honors divins i va instaurar una nova constel·lació al firmament, la de Taure, en record de l'amor que els havia unit.