PERCY JACKSON 2
ARGUMENT
El fill semidéu de Posidó -déu grec del oceà- alguna vegada va salvar al món, però ara està començant a pensar que potser això hagi estat un cop de pura sort.
Quan Percy s'assabenta que té un mig germà que és un ciclop, es pregunta si ser fill de Posidó és més una maledicció que una fortuna. Però no té gaire temps per lamentar-se; les fronteres màgiques del Campament Mestís s'estan començant a desfer i una horda de monstres mítics amenaça amb destruir el santuari dels fills dels déus. Són desafiats per un toro mecànic gegant que respira foc que va ser enviat per Luke, conegut com El Lladre del Rayo aterridores criatures marines, un cíclope gegant i altres semidéus en conflicte amb els déus.
Per poder salvar el refugi dels semidéus, Percy i els seus amics hauran de trobar el llegendari i màgic velló Daurat. El seu viatge els porta a Washington, D.C. ia la costa de Florida, on s'embarquen en una perillosa odissea cap a les aigües inexplorades i perilloses del Mar dels Monstres, conegut entre els mortals com el Triangle de les Bermudes, on Posidó no té cap poder i Percy no pot escapar del parany del monstre que protegeix el mar de monstres. Mai abans els riscos havien estat més grans i si Percy no ho aconsegueix, el Campament Mestís deixarà d'existir i tot l'Olimp es vindrà a baix. Percy haurà d'enfrontar al seu major enemic que al mateix temps és el seu avi patern malvat, Cronos El Rei dels Titans.
PERSONATGES
Déu Bacus:
En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, també conegut com Bacus. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana, en la qual fou identificat amb l'antic déu itàlic Líber Pater. Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nimfa:
Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus.
El brau de la Còlquida:
el drac de la Còlquida , anomenat així pel lloc on habitava i també anomenat drac insomne , i de vegades esmentat com serp , era fill d'Equidna i Tifó . Tenia un llarguíssim coll i incomptables anells com una serp, i xiulava horriblement fins al punt que l'escoltaven a l' distància. Tenia la capacitat de no dormir mai i era l'encarregat de custodiar el velló d'or. Quan els argonautes van ser a la recerca d'aquest, Medea, amb la seva màgia , va fer dormir al drac insomne , ocasió que va aprofitar Jàson per robar el velló . Segons altres versions, Jàson va matar al drag.
Titans
és, en la mitologia grega, una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp. Els titans i les titànides són els 6 fills i les 6 filles d'Urà I de Gea
Els titans podrien representar els déus de la religió d'un antic poble que vivia al territori de l'actual Grècia i que va ser desplaçat pels hel·lens. En ser els titans fills de Gea representarien un culte a la fertilitat de la terra, molt important per a les primeres comunitats agricultores.
Cronos
fill d'Urà (el cel) i Gea (la Terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus.Sovint ha estat confós amb el seu homònim Chronos. En la mitologia romana, Cronos s'identifica amb el déu Saturn.
Zeus, Hades i Posidó
Eren Germans
Tàrtar
Apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Originàriament, es considerava que es trobava per sota de l’Hades i que hi havia la mateixa distància d'un a l'altre que del cel a la terra. Constituïa, per tant, el fonament de l'univers.
Camps Elisis
els camps Elisis o simplement l'Elisi, és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen el descans després de la mort
Centaures
Eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixió i Nèfele.
Hecatonquirs
els hecatonquirs, coneguts també com a centmans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà. Els hecatonquirs eren tres: Briàreu, Gies i Cotos.
Hermes
Era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor.
Circe
Fou una bruixa mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del tità Hèlios i de Perseis. El seu germà era Eetes, rei de la Còlquida i la seva germana era Pasífae, reina de Creta.
Polifem
Era un cíclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis. Homer el presenta com un gegant terrible, el més salvatge de tots els ciclops.
Ganímedes
Fou un jove del qui Zeus se n'enamorà, el segrestà i el va mantenir a l'Olimp com a catamita. Ganimedes pertanyia a la família reial de Dardània.
Olimp
Al cim d'aquesta muntanya, hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes, construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus.
Escil·la i Caribdis
Eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'Estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.
Escil·la era una criatura marina de sis caps, que des del fons d'una cova vigilava el canal, atacant i devorant als mariners; en la riba oposada hi vivia Caribdis, un altre monstre marí, que s'empassava enormes quantitats d'aigua tres vegades al dia i les escopia altres tantes vegades, adoptant així la forma d'un remolí capaç d'engolir a les embarcacions.
Gea i Urà i de Cronos i Rea
En el mite de la creació olímpica, com explica Hesíode en la seva Teogonia, Urano acudia cada nit a cobrir la terra i unir-se a Gea. D'aquesta unió van néixer els titans Criatura, Ceo, Hiperión, Jàpet, Oceà i Crono, i les titánides Temis, Rea, Tetis, Tea, Mnemósine i Febe, models de bellesa i deïtats d'animals i vegetals, oceans, boscos, mars, llacs i rius. Però els seus fills menors van resultar ser monstres: els Cíclops (Arges, Brontes i Estéropes), gegants d'un sol ull, i els Hecatonquirs (Coto, Briareo i Giges), gegants de cent braços i cinquanta caps. Urà es va avergonyir d'ells i va decidir tancar-los en el Tàrtar, el món de les profunditats i la foscor. Gea però els estimava, així que va incitar als titans a què es rebel·lessin contra el seu pare. Urà va acabar per tancar-los també en el Tàrtar. Gea va acudir a ajudar-los amb les titánides. Però tot just alliberats, els cíclopes van atacar als titans, i els hecatónquiros a les titánides, gelosos de la seva bellesa.
Gea es va veure llavors obligada a tancar pel seu compte i per sempre a cíclopes i hecatónquiros. Gea va demanar ajuda als seus fills, titans, per venjar-se d'Urano, però només Cronos va estar disposat a complir amb la seva obligació. Cronos va trobar a Urà confiat en braços de Nix, amb la qual havia engendrat a Tànatos i Hipnos, i li va castrar amb una falç de pedra foguera que li havia donat Gea, llançant els genitals després d'ell. A l'esquitxar la sang (o, segons el mite, el semen) d'aquests en la Terra, van sorgir els Gegants (més tard destruïts pels déus amb l'ajuda d'Heracles), les Erínies, les Melias (nimfes dels freixes) i, segons alguns, els Telquines. Cronos va llançar al mar la falç (que va donar origen a l'illa de Corfú, encara que altres versions expliquen que la falç ensangonada va ser enterrada i d'ella va néixer la fabulosa tribu dels feacis, que habitava aquesta illa) i els genitals d'Urà, on van produir una escuma de la qual va néixer Afrodita. Cronos va tancar llavors a Urano en el Tàrtar juntament amb els cíclopes i hecatónquiros, als qui també temia. Després d'aquesta victòria Cronos va pujar al tron i va regnar en l'Univers. Gea i Urà, posseïdors del coneixement de l'avenir, van vaticinar que un dels seus fills li arrabassaria el poder, com ell havia fet amb el seu pare, pel que Cronos va devorar als seus cinc primers fills a mesura que van ser naixent. Quan Rea va quedar embarassada per sisena vegada, desesperada al veure com Cronos engolia als seus fills, es va amagar a l'illa de Creta, on va donar a llum a Zeus. Va enganyar a Cronos, donant-li a menjar una pedra embolicada en bolquers. Zeus va créixer en secret, i al ser més gran, amb l'ajuda de Gea, li va donar a Cronos una poció que li va fer vomitar als seus germans. Amb la seva ajuda i amb la dels Cíclopes, que havia alliberat del Tàrtar, va aconseguir vèncer Cronos i als Titans. Cronos va ser encadenat en el Tàrtar i Zeus va ocupar l'Olimp.
Jaso i els argonautes i el velló d’or.
Atamant, rei de la ciutat d'Orcomen a Beòcia (una regió del sud-est grec) va prendre com a primera dona la deessa núvol Nèfele, amb qui va tenir dos fills,Hel·le i Frixos. Més tard es va enamorar i es va casar amb Ino, filla de Cadme. Ino, gelosa dels seus fillastres, va planejar matar-los (en algunes versions, va persuadir Atamant que sacrificar Frixos era l'única manera d'acabar amb una fam); Nèfele (o el seu esperit) es va aparèixer als seus fills amb un moltó alat la llana del qual era d'or. Els nens van muntar-lo per fugir tot travessant el mar, però Hel·le va caure i es va ofegar a l'estret d'Hel·lespont, anomenat així en honor seu. El moltó va portar Frixos fins a Còlquida, a la llunyana (oriental) platja del mar Euxí, on aquest el va sacrificar i va penjar-ne la pell a un arbre (en diverses versions un roure) consagrat a Ares, on va ser des de llavors custodiada per un drac. I allà va romandre fins que Jàson se'n va apoderar. El moltó es va convertir en la constel·lació d'Àries.
Ulisses
Però el mite pel qual és més conegut Odisseu és el seu llarg viatge de tornada a casa un cop acabada la Guerra de Troia. Aquest viatge va durar vint anys i va estar ple de perills i aventures. Existeixen dues versions del seu final:
+la versió més antiga conta que en els seus intents de tornar a la seva illa d'Ítaca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En arribar a Ítaca, la seva dona Penèlope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Etòlia disgustat fins que, al cap de deu anys més, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill Telèmac el va confondre amb un pirata i el va matar.
la segona versió és la història narrada per Homer en el seu poema èpic de l'Odissea: durant el viatge, va ser castigat per Posidó per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver de passar moltes altres aventures marines però finalment va poder arribar a Ítaca.
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.